Àries com "Largo factotum", "Una voce poco fa" i "Ecco ridente" formaran part d'una hilarant posada en escena que s'ha mantingut vigent a traves de segles.
Organitza: Àmics de l'Òpera
Fígaro, el famós Barber de l’òpera còmica més popular de Gioacchino Rossini, arriba al Teatre Ateneu acompanyat d’un repartiment internacional, que coincidirà en aquest escenari de la mà del pianista i director musical Riccardo Serenelli i l’estrambòtica direcció artística de Carla Font.
Conte di Almaviva: Carlo Giacchetta – Tenor.
Rosina: Maria Casado – Soprano.
Figaro: Jorge Tello Rodríguez – Baríton.
Bartolo: Pablo López Martín – Baríton
Basilio: Antonio Fajardo Ruiz – Baix
Berta: Claudina Vallès – Mezzosoprano
Direcció Musical i Piano: Mo. Riccardo Serenelli.
Direcció Esnénica: Carla Font
Vestuari: Urbani Castilla
Producció: [Cé] Gestió Cultural + Amics de l’Opera d’Igualada
Quants records, quanta memòria col·lectiva conservada en un espai tan reduït: un 600
En Tomàs és vidu, té més de setanta anys i el metge l’obliga a estar-se del cafè, la llet, la sal i els greixos. Viu sol i passa les hores com aquell que compta estels a mitjanit. Un bon dia, la seva filla Montse li du un regal inesperat: la maqueta d’un Seat 600. Ella, que és metgessa sense fronteres i es passa més temps lluny que no pas a prop, ha pensat que el regal mantindria en Tomàs entretingut; més encara, reconstruint una còpia a escala del vehicle que van tenir a casa durant tants i tants anys. El “confit”, com ells n’hi deien; el nom amb què la Carme, la dona d’en Tomàs, va batejar el 600 el dia que, fa un munt d’anys, ell el va dur a casa, per convertir aquell cotxe petit i bonic en un membre més de la família.
Autor i director: Pere Riera.
Intèrprets: Mercè Sampietro, Àngels Gonyalons, Jordi Banacolocha, Rosa Vila i Pep Planas,
Escenografia: Sebastià Brosa.
Vestuari: Raquel Bonillo.
Il·luminació: Sylvia Kuchinov.
Espai sonor: Jordi Bonet.
Ajudant de direcció: Ota Vallès.
Direcció de producció: Josep Domènech.
Cap de producció: Clàudia Flores.
Producció: Bitò i Minoria Absoluta.
Veniu a descobrir el misteri i la bellesa que envolten aquestes tres petites joies musicals del barroc
Coincidint amb el 270è. aniversari de la mort del compositor J.S. Bach, l’any 2020 es compleixen 10 anys dels concerts que per Setmana Santa la Coral Mixta va començar a oferir a Igualada i que ja s’han convertit en tradició. Grans obres per a solistes, cor i orquestra a la basílica de Santa Maria. Aquest any, continuant amb la idea d’oferir repertori poc conegut, es presentaran tres de les misses luteranes o breus de J. S. Bach: Missa en La Major BWV 234 · Missa en Sol Menor BWV 235 · Missa en Sol Major BWV 236.
Essent Bach un fervent devot luterà, treballant en una ciutat luterana, per a una església luterana i un piadós compositor de la música sagrada en alemany… per què havia d’escriure unes misses en llatí?
Basílica Santa Maria
Més informació:
Autor: Johann Sebastian Bach
Obres: Missa en La Major BWV 234 · Missa en Sol Menor BWV 235 · Missa en Sol Major BWV 236.
Direcció: Alfred Cañamero.
Intèrprets: Orquestra de Cambra Terrassa 48, Coral Mixta d’Igualada i Coral Canigó de Vic. Ulrike Haller, soprano; Tànit Bono, mezzo; Carles Prat, tenor: Joan Garcia-Gomà, baríton; i Arnau Farré, orgue.
Un cabaret polític on desfilen temes com la corrupció o els mecanismes de manipulació de masses.
El jove empresari Pisteter i la seva companya Evèlpides no poden tornar a casa. Tampoc se’ls acudeix cap altre lloc on puguin anar a viure la vida còmoda, relaxada i lliure d’impostos que ells anhelen. La trobada accidental amb un innocent puput enmig del bosc els portarà a plantejar-se un canvi d’estratègia: i si renunciessin a la seva condició humana i es convertissin en ocells? O encara més: i si convencessin les aus del món per crear una nova societat basada en els principis fonamentals d’individu, propietat i competència?
L’empresa no serà senzilla. Caldrà convèncer les masses amb un relat sòlid i apassionat. Caldrà negociar amb vells poders que habiten el món des del principi dels temps – i que potser no estan disposats que res canviï-, caldrà combatre amb mà de ferro la dissidència i, fins i tot, tenir una conversa cara a cara amb la democràcia i el capitalisme.
Autor: Una creació de La Calòrica a partir de l’obra d’Aristòfanes.
Dramatúrgia: Joan Yago.
Direcció: Israel Solà.
Intèrprets: Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López i Pep Ambròs.
Escenografia, vestuari i il·luminació: Albert Pascual.
Caracterització: Anna Rosillo.
Espai sonor: Guillem Rodríguez i Arnau Vallvé
Construcció d’escenografia: La Forja del Vallès i La Calòrica.
Producció executiva: Júlia Truyol.
Producció: La Calòrica amb la col·laboració del Festival Temporada Alta i el suport de la Sala Beckett
El mític sacrifici d’una adolescent obligada a ballar fins a la mort per aconseguir la benevolència dels déus.
La consagració de la primavera és una de les obres cabdals d’Igor Stravinsky. Possiblement, la millor part orquestral de tot el segle XX. Un cant a la poesia, una cascada de música que ho emplena tot en un elogi a la natura, a la fertilitat, al món i a l’esperit crític. Una vida a canvi de més vida.
El BCN City Ballet fa una interpretació neoclàssica d’una peça idònia per a uns temps convulsos on està en joc allò que entenem com a pàtria i on la sostenibilitat ha d’esdevenir bandera.
Expressar amb dansa els límits de la consagració de la primavera constitueix un repte permanent, ben resolt per Carlos Bonilla. La consagració de la primavera presenta una música elaborada, contemporània, però reconeixible per tothom; un veritable riu musical al qual posem el moviment, en una coreografia expansiva a la vegada que intimista, on la dansa i la música van de la mà.
Música: Igor Stravinsky.
Coreografia: Carlos Bonilla.
Disseny de vestuari: Ginadan. 2ª. Part.
Tablada. Coreografia: Leandro P. Sanabria.
Las voces. Coreografia: Richard d’Alton.
Preciositte Suite. Coreografia: Marcelo Saez.
Direcció: Georgina Rigola.
Fill: no n’hi ha prou amb dir la veritat?
Pare: no ho sé. Quina és la veritat?
Gestionar un dol no és gens fàcil. Però fer net és una necessitat, una teràpia beneficiosa per a l’ànima per poder tirar endavant. Cada persona troba la manera de portar-la a terme, Algunes ho aconsegueixen soles i d’altres necessiten una petita ajuda externa. Però què passa quan els buits emocionals i educatius fan que un jove busqui refugi desesperadament? Què pot portar un jove de família progressista a coquetejar amb la ultradreta supremacista? És la por? La solitud? O la manca de referents sòlids? Un adolescent que se sent desemparat i incomprès. Un pare absorbit per la professió. Un dol per gestionar. Una novel·la pendent de ser publicada. Una butaca atrotinada, plena de records, al bell mig del menjador. Un secret que pot acabar amb tot. I a l’exterior, el món no sembla anar millor: el discurs de la por agafa força, les esquerdes del pensament progressista són cada vegada més grans i l’individualisme ferotge impera. La clau és la supervivència.
Autor i director: Pau Miró.
Intèrprets: Julio Manrique, Mireia Aixalà, Nil Cardoner i Tilda Espluga.
Escenografia: Enric Planas.
Vestuari: Berta Riera..
Il·luminació: Jaume Ventura.
Espai sonor: Marta Folch.
Caracterització: Alícia Machin.
Direcció de producció: Maite Pijuan.
Cap de producció: Marina Vilardell.
Ajudanta de direcció: Tilda Espluga
Producció executiva: Maria Muntané.
Cap d’oficina tècnica: Moi Cuenca.
Producció: La Villaroel.
Concert de música Gospel que ens aproparà a aquest gènere musical.
ENTRADES A LA VENDA ON LINE A PARTIR DEL 30 DE MARÇ
Direcció: Pau Sastre
Properament
- Avís legal i política de privacitat | Política de cookies | Condicions de compra
-
-
Sant Pau, 9
08700 Igualada (Barcelona)
T. 93 805 03 58 -
-
