A finals dels anys
cinquanta, amb 
la mecanització de 
l’agricultura, 
s’abandonaren cases, 
masies i pobles sencers 
de les comarques de 
secà. Moltes d’aquelles
persones feren cap a
Igualada i feren possible
 la pujança industrial de 
la nostra ciutat. 
Va haver-hi, però, una excepció clamorosa: Guissona.
 Un petit lloc -llavors que s’avançà als temps i reconduí
 la seva activitat agrícola i ramadera cap a una projecció
 puntera. Increïblement avençada en el temps i sense
 posar-hi límits…
 Avui ja no cal ni explicar-ho: a bonÀrea, és a dir 
Guissona, és arreu i en tots els camps.
 I ara, a Auga, tenim l’honor de rebre i escoltar 
Jaume Alsina i Calvet, en fou i n’és l’ànima.