Poesia de la memòria, del cos i de l’amistat.
Dos amics acròbates es retroben amb el joc com a punt de partida i la confiança com a base. Van créixer enlairant-se sobre fustes per fer
castells, somiant sense tocar de peus a terra. Ara, tornen a pujar, rodolar i buscar l’equilibri en un espectacle de circ
que combina tècniques tradicionals amb una estètica contemporània.
Un homenatge a l’amistat, als somnis i als vincles que, com els castells, de vegades cauen… però sempre tornen a aixecar-se.

Amb la cançó de la Companyia Elèctrica Dharma com a fil conductor:
“Vine que anirem enrere
Si vols venir, anirem enrere, enrere, enrere
Als dies de la nostra infantesa
Quan jugàvem tots junts i jugàvem sempre i molt
Quan no tocàvem de peus a terra…”