Una filla ha de cuidar el seu pare qui, després de patir un ictus, viu un procés de deteriorament físic i mental que el converteix en un ésser totalment dependent.

El pare, que era un gran pilar (emocional i ideològic) per a la filla, s’ha convertit en el paradigma de la fragilitat, algú que té al·lucinacions i que no pot fer les necessitats bàsiques de forma autònoma.

La manca de recursos econòmics propis i la precarietat que viuen les administracions públiques fan que la situació entri en una mena d’espiral de caiguda lliure. La manutenció del pare fa que la filla hagi de vendre-ho tot, desposseir-se de tot allò que ha heretat i entrar en una mena de deliri imparable.

Només l’arribada d’un àngel, conductor d’una ambulància i zelador, pot treure’ls de l’abisme.