El dia del seu quarantè aniversari, la Laura té una experiència fugaç,  però demolidora: durant el seu trajecte habitual en metro, un desconegut li somriu i li diu alguna cosa a cau d’orella. Ja a casa, durant la festa, aquella llavor germinarà i acabarà bombardejant la “suposadament” assentada vida familiar, malgrat els esforços de la Laura per mantenir la unió amb i entre els seus éssers estimats. 

L’Albert, l’Emili i l’Alícia, confortablement acomodats en les seves pors, es veuran abocats a revisar certs plantejaments que convertiran la seva plàcida llar en un camp de batalla, mentre que la Laura es descobreix capaç de la seva major heroïcitat: atrevir-se a mirar des de la consciència.