(durada: 60 min.)
De vegades ens tenim a prop. De vegades lluny. Com es fa una abraçada des de la distància?
Un espectacle que gira al voltant de les relacions interplanetàries, les òrbites humanes i la ciència, fet amb poètica, amor i humor.
La Mariona, el Yuri i el Nil juguen a marcians. L’univers forma part del seu joc, tal i com tots formem part de l’univers. Un dia les seves òrbites es bifurquen i es perden la pista. I passen els anys.
Ara són adults. La Mariona és a punt de fer realitat el somni dels tres: viatjar de veritat cap a l’espai. Ella no vol marxar sense acomiadar-se. Ells volen acomiadar-se abans no marxi.
Es retrobin o no, la memòria es desperta, els jocs tornen i els astres tornen a fer constel·lacions impossibles.
Orbital gira al voltant d’una abraçada pendent. I del llarg viatge de tres amics per fer-la real.
Creació: Jordi Farrés, Pep Farrés i Jordi Palet.
Direcció i dramatúrgia: Jordi Palet i Puig.
Ajudant de dir. i coreografia: Montse Colomé.
Interpretació: Pep Farrés i Jordi Farrés.
Interpretació enregistrada: Judit Farrés.
Música: Òscar Roig.
Titelles i dibuixos animats: Alfred Casas.
Escenografia: Xavi Erra.
Vídeo: Alfonso Ferri.
Il·luminació i tècnic: Roger Oriol.
Vestuari: Nídia Tusal.
Construcció escenografia: Miquel Ruiz.
Confecció de llana: Ernestina Morera.
Ajudant de vídeo: Alberto Molinero.
Veus infantils: Júlia Guadayol. Martí Caraltó. Biel Pérez.
Gats: Pipa i Lot.
Assessorament científic: Guillem Anglada, astrofísic; Serni Ribó, engignyer en telecomunicacions, Aitor Auz, matemàtic.
Assessorament en DapoStar: (pizza acrobàtica): Genís Baulida.
Hi col·laboren: Elena Escobar “La Bleda”, Rosa Díaz “la Rous”, Guillem Albà, Pere Romagosa, Francesc Orella, Ramon Molins, Toti Toronell i Pere Hosta.
Producció executiva: Sylvie Lorente. Oficina: Maite Velàzquez. Producció: Farrés brothers i cia.
